València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de juny 29, 2017

És l'hora de passar pàgina?, quan el discurs capitalista delira

Vinc arrossegant fa més de tres mesos unes factures d'una coneguda companyia telefònica, la qual, després de fer baixa dels seus serveis em va fer unilateralment un contracte que jo no volia, malgrat les meues protestes, per via telefònica; doncs ja ningú no fa negocis cara a cara, com al principi del capitalisme, del discurs capitalista èxtim, és a dir col·lectiu, que no l'íntim, que tots fem servir de tant en tant.
Però no tot ha quedat ací, fa una setmana em cobren deu euros més d'allò estipulat, també per telèfon, amb la nova companyia; i ahir m'assabente, que verbalment a ma mare li demanen mil euros per un moble i, ara volen cobrar-li, una volta a casa, mil dos-cents.
Però hui en anar a buscar a la meua dona, em dóna una altra nova notícia referent als deliris del capital, un altre nou recargolament, en aquest cas d'un àmbit més humà, una amiga li fa una assegurança de cacera i pesca, també unilateralment.
El discurs capitalista en l'àmbit col·lectiu, èxtim, ja delira, tot i que caldrà donar-li un lloc, fora dels tripijocs financers i fora de la manca d'ètica, fins i tot de la manca de moral del mercat, tot i sabent que quan un discurs té tot el poder delira, elimina els altres quatre i, a més quan és un discurs suïcida-assassí com el capitalista, que inconscientment vol la destrucció de tot.
Hui, treballar a una empresa, jo que sóc una persona amb ètica, és una berena de llops, es trenquen caps de companys i de clients per tal de portar, el llop esclau, el jornal a ca seua; a aquest sistema li ha arribat el moment de la seua fi, i potser s'aplicarà el casino dels tripijocs del TTIP, però serà un esprémer la llima del tot, per a que el suc no catalitze una explosió final.
Per l'Inconscient Col·lectiu ja corre la idea, encara esqueixada, de solució, no final, sinó oberta i, serà quan filòsofs, illetrats de tota mena, que escriuen i publiquen per la xarxa, malgrat la diatriba del Javier Marías contra ells; poetes, filòlegs, economistes, científics i tota la societat al seu conjunt sapiem escoltar-la, que caminarem cap al rovell de l'ou de l'Era de Déu, Crist i Dionís.
Serà el poble, l'histèric, amb la seua sorda violència de l'enveja del penis, qui atiarà la lluita de classes, millor, la farà factible; l'amo amb la seua vasta consciència i el discurs universitari o de la ciència, aquell qui gaudeix amb la veritat, que per a un amo de si mateix té un valor d'ús i de canvi, més que valor absolut, aquest prendrà del capitalista la creu de l'anticrist, per a donar entre tots tres lloc als cinc discursos humans, fora plusvàlues lleonines i l'antiga crueltat de l'amo, que en la lluita de classes donaran l'equilibri per a una solució pactada com a contracte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada