València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de juny 01, 2017

No, no! Jo no tinc penis! Feminisme i inquisició

No, no estic comparant el feminisme amb la inquisició, ni ho faig ni em deixarien les lleis estatals o nacionals, també vos he de dir que no estic en contra de la llibertat d'expressió i de la llibertat del yin a poder envejar el penis del yang, i tampoc a que el yang posseïsca el fal·lus, necessari per a la vida, el yang pot ser una dona i el yin un home, pel que suposareu que quan dic penis o fal·lus no parle del penis com a òrgan, sinó com a empoderament, paraula feminista, tot i que té a vore en la seua manca o tinença i vos dic també que la lícita enveja del penis del yin fa que el yang puga fer-se com a yang, és a dir, li crea l'angoixa de castració de que parteix la masculinitat i en la unió d'ambdues angoixes es produïsca la vida, el miracle.
Però estem assistint a una persecució del yang sistemàtica, ja no és possible anar a una correguda de bous sense que et titllen de “masclista”, paraula que és un miratge, una entelèquia, doncs no existeixen els “masclistes” sinó els mascles, en ser el mascle “per se” corporativista en ser aquesta la seua essència i essència de la masculinitat, per tant quan un mascle sent la paraula “masclista” s'hi sent englobat.
Lleis que afavoreixen les dones fan que el mascle estiga a hores d'ara en un lloc de desprestigi social en certs àmbits, i que només falta un rebombori més gran, que pot arribar a vindre si no fem alguna cosa, per a què el fet de ser mascle siga per llei perseguit, d'això saben un munt els advocats matrimonialistes, i la discriminació davant de la llei del mascle en casos de tinença de fills, divorcis, fins i tot en una puntuació igual en un examen d'oposició, que afavoreix a les dones.
Ben cert és que la societat, la família ha estat centrada en l'home, però d'ací a desenvolupar una política de discriminació positiva hi ha un món, la discriminació es discriminació sempre, se m'acudeix pensar perquè no ho fan en quant a les llengües històriques dels pobles espanyols, cada dia ens hem d'escoltar a la televisió quan un foll, perquè no són més que pobres desgraciats que han hagut de delinquir per follia, quan un foll mata a la seua dona i se suïcida se sent per televisió el mantra de violència “masclista”, fent englobar a tots els barons en l'atac contra allò més sagrat, el símbol; pensem que amb la revenja no s'arregla res i per cada mot “masclista” que escolta un baró crea mecanismes inconscients de violència femenina, perquè el baró és sempre i per la seua essència corporativista, crea mecanismes d'enveja o d'odi, que van passant com en una cadena com un bumerang per tota la societat, atiats i auto-regenerats, i els dic femenina, perquè sembla que la violència factible només puga ser masculina, quan és tot un fals i amagat error, hi ha violència masculina o factible de dones cap a hòmens, però a aquesta no se li anomena violència feminista, i no m'agradaria, doncs no sóc en absolut venjatiu i no m'agrada sentir l'enveja del penis, que de tant en tant, com a persona sent.
Cal fer en definitiva polítiques de veritable igualtat, però d'oportunitats, per a què cada home o dona puga triar, i per a què el dia de demà un xiquet no s'avergonyisca de ser baró i, puga, Déu no ho vulga, sent-ho sense remei, agafar el fusell o la pistola i rebente a altres persones, és el desenllaç possible a un món on els trets més durs o masculins es reprimisquen, me'n recorde quan vaig estudiar que a l'antiga inquisició no s'inhibia brutalment a una persona per haver fet un delicte o crim sinó per semblar roí, espere que no es discrimine a ningú per motius estètics, aquest és el comès d'aquest article.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada