València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de juliol 21, 2017

La gepa dels búfals

Conta una mite africà que els búfals i les raboses convivien amb els pardals sense grans impediments, els pardals sempre avisaven dels mals que els venien a aquests dos, els lleons, i ho feien amb els seus cants; fins que un dia en ser avisats pels pardals, els búfals i les raboses es van enfadar i van córrer cap a ells per a matar-los, però en eixir volant i veient la impossibilitat d'agafar-los, rabosa i búfal els hi van trencar els nius.
Nanabozho, un déu, que per allà passava es va amoïnar i va decidir pegar al búfal amb el seu bastó, i li va fer la seua gepa, que va simbolitzar la visibilitat de la seua por i, a les raboses les va condemnar a viure baix terra, en la invisibilitat dels pardals.


Sembla que l'homofòbia siga només occidental o europea, però ho és arreu del món, tots tenim un jutge, els pardals, en aquest cas que avisaven amb els seus cants; el de les raboses, l'hètero histèric són els homosexuals, aquells han de viure fugint-los i vivint sota terra pel càstig a la seua acció, tan cruel com difícil d'evitar, quan s'és jove o inexpert. I els búfals, els amos, tenen la seua gepa, per la qual respecten sempre als pardals, tot i que siga un corb qui els ofén, perquè ja Nanabozho ho va disposar així, com a càstig.



dimarts, de juliol 18, 2017

L'eliminació de l'amor romàntic, un nou pas del feminisme i del nou ordre mundial

                    
               
Darrerament als despropòsits contra el baró que des del feminisme es venen llançant s'ha sumat un altre pas més, l'eliminació de l'amor romàntic, aquest tipus d'amor, del que parla Sòcrates al Banquet de Plató, en què Penia, la pobresa enganya a Metis, la riquesa, que borratxo li fa un fill amb el catalitzador de Poro, la prudència, aquest fill és l'amor, l'amor romàntic, que és foll, beatífic, però creador, creador de vida, un miracle, el miracle del que temen, els individus del discurs de la ciència, puguem assolir els histèrics hètero, l'amor romàntic o creador, creador de vida.
L'amo ama amb el poder, l'amo per a estimar ha de mitjançar una relació contractual i manipular-nos amb alguna cosa factible, com ara, tenir-nos en un lloc de treball treballant per la nostra fam, mentre que juga amb el nostre amor, que nosaltres volem sempre o quasi sempre a l'amo, però no és l'amo sinó la seua eterna enemiga, la histèrica homo, qui fa aquest intent.
Mentre que l'altre amo, el capitalista, l'home del discurs capitalista ama amb les plusvàlues, ens necessita tindre controlats amb els diners, que en depenguem per a poder-nos amar, no, no estic dient que aquest dos tipus d'amor no siguen amor, ho són, com la lluita entre la histèrica homo i l'amo i capitalista, que és duta pels seus testaferros, de la primera els homosexuals i les dones i dels segons els hètero histèrics, jo el que desitge és el menjar i deixar menjar, i el que demane és que se'ns respecte el nostre tipus d'amor, l'amor romàntic, l'amor en què es basa tota la realitat, doncs tota realitat funciona amb quatre elements o persones, amb les relacions de desig de A sobre B i B sobre A; i C sobre A, quedant-se esqueixada la persona o ens D, que ara, i amb la revolució de la xarxa també hi pot accedir, aquesta vegada com a persona amiga  d'A.
No, feministes, esteu fent-li la tasca de destrucció a algú, potser als factòtums del nou ordre mundial o potser al gaudi de l'amor cortès, aquell que bàsicament prima la bellesa i és efímer i esclau com les persones que dóna.
Si una cosa tem la ciència, feministes, és que l'Home puga tindre la força creadora del yin, sí, de vosaltres, privant-vos de l'amor creador, per a què només pugueu crear un fill, per molt desnaturalitzat que vos isca, si una cosa tem la ciència és que el yin prenga la seua força creadora, la seua importància com a part oculta del rombe tròfic, i vosaltres els esteu fent el llit, penseu-ho i sapieu que l'amor del Banquet de Plató, exposat i viscut per tots els histèrics, sí histèrics, com vosaltres dones, lesbiana, per tots els histèrics hètero i homo és l'amor que ha donat la vida.
No és més que un intent d'escoltar al discurs universitari o de la ciència i les seues teories tranuitades per a salvar el món i el pla d'algun tòtem que vol la nostra destrucció. Penseu-vos-ho i estimeu, ameu, com van amar els vostres iaios i pares histèrics, amb l'amor romàntic, la vida ens, vos ho agrairà si no intenteu eliminar també el pecat original per reial decret.

dimecres, de juliol 12, 2017

La Celestina, bons i roïns

Actualment a algunes ciutats d'Espanya, i prompte a tota ella si Déu no ho evita, hi ha una llei en què es prohibeix intentar convéncer a un homosexual de que isca de la presó de la identitat, i esdevinga hètero o sense nom, per molt entremig que hi estiga; fins i tot està prohibit als psicòlegs i psicoanalistes tractar amb la histèria, ho han de fer d'amagatotis i jugant-se la pell pel bé dels seus pacients que els ho reclamen, la histèria, de la qual jo vaig eixir, d'aquella presó de la identitat que em feia homosexual, no volgut, si ho haguera volgut no estaríem parlant d'açò.
De totes les maneres no està prohibit el trànsit oposat, tot i que jo sé que l'arquetip de La Celestina és consubstancial a l'ésser humà, no es pot prohibir a una persona a que agrane cap al seu terreny, és una conducta que ens fa humans, que cimenta la comunicació entre discursos i les societats, i crea les parelles d'animals o de persones, el sentiment i conducta celestí o de casamenter ha de ser a-legal, no adscrit a cap norma ni llei, com ho és el dret a menjar.
Però està arribant una nova política, basada en el “bonisme” en què es protegeixen a tots els qui estèticament, que no real en molts casos, ostentaven l'etiqueta de desafortunats, atiada per ells mateixos o pels altres o justament posada; si no ets dona, homosexual, jueu, gitano, musulmà, català o negre ets considerat un afortunat, tingues la situació econòmica, lingüístic-religiosa o política que tingues, ets considerat roí, i immediatament ets el blanc de totes les ires o enveges de la part yin o histèrica, del discurs histèric, que ja controla el poder.
Espere que sapiem vore que no són tots els beneficiats ni tots els ofesos els que ho escatainegen i posem pau a un món on el discurs histèric ja delira, ple d'angoixa femenina o enveja del penis, que ha de tindre un yang que l'arreplegue i la faça esdevindre en amor o sexe i a l'inrevés amb l'angoixa de castració, doncs el yang també fa senyals de deliri.
Els discursos capitalista i de la ciència també deliren i el de l'amo espera, ple de paciència i patiment sense saber què fer, si fer foc o fugir, si fer un colp de mà i instaurar una dictadura o esperar que el meu, el discurs de l'analista ordene pacíficament la societat.
El meu discurs, el de l'analista, és qui ha d'encarregar-se de posar ordre, ell té la força d'allò paranormal i de la fe, tot i que de tant en tant se sent tan sol i tan envoltat de “folls” que se li'n va l'esperança i es desespera, però sempre es manté en peus, fins a l'últim instant.

dilluns, de juliol 03, 2017

El discurs histèric envaeix la societat sense cap contrapès

Acabat de llegir i d'escriure a un article del mur de Rafa Marí sobre l'expulsió del pis dels dos iaios mitjançant el soroll del lleó al seu replà per part d'un immigrant africà, aquest matí m'assabente de que un altre matrimoni de vells es furtat, o millor diria robat, res més que la seua casa, per uns altres africans, aquesta vegada ocupes, en anar-se'n una setmana al poble, aquesta vegada vist en Antena 3.
Senyors, fins on hem arribat? Estem tots folls? Ara que la histèria va ser eliminada de la llista de malalties i, per la seua bondat perillosa, quan deixa de ser simplement un tret de caràcter, en què es pot dir que no ho és de malaltia, com tampoc ho són en aquest cas l'esquizotímia o la paranoia, doncs ens està envaint la societat, tots sabem que una malaltia no ho és en xicotet grau, però sí en una metàstasi, el que vull dir és que el càncer tampoc no és una malaltia i de vegades, moltes vegades el tenim per curts períodes de temps i se'ns en va sense adonar-nos-en, però quan es fa metàstasi mata.
M'estic adonant quatre o cinc anys ençà que m'està arribant l'hora de la meua vellesa, i junt al meu saber estic cada vegada més sensible a les injustícies, tot i acceptar cada vegada més la realitat i la meua futura mort.
Però de vell les portes, em deia la meua sogra, se'ns van tancant, si ahir eren les lleis feministes qui amenaçaven en llevar-me del meu lloc de baró, hui són els homosexuals, és possible que un comissari polític puga decidir si un article, fet amb bona fe, sense insultar a ningú i amb tot respecte puga ser nociu per als interessos de l'ideal de certs col·lectius i et puguen multar per exercir la llibertat d'expressió respectuosa? I de tant en tant i sense passar per un jutge empresonar-te? Sí, pot arribar a ser possible si els poders fàctic-polítics no canvien o eliminen la llei.
Si Putin o Trump han arribat a governar dos països tan cabdals per a l'avenir del món no ha estat per casualitat, el món, i potser també la meua vellesa ens està encenent els pilots rojos, sí, hem de podar al discurs histèric, posar-li fre, controlar-lo, fins i tot individualment, a les consultes de psicòlegs o psicoanalistes, hui en molts llocs, i prompte, si Déu no ho evita, en tota Espanya prohibit aquest control als terapeutes, i hem de saber que quan un discurs té tot el poder delira i fa monstruositats, va passar amb el de l'amo, el del capitalista i com no, també el de l'histèric.

diumenge, de juliol 02, 2017

Sabria vosté reconéixer un holograma al seu replà?

Hui m'he assabentat, llegint al mur d'un amic un article en què es parlava de que a una parella de vells, probablement matrimoni, els havien llançat del seu pis al centre de Barcelona mitjançant un testaferro sense escrúpols i molta fam, estranger i africà, posant-los el soroll d'un lleó per a atemorir-los i per a què fugiren portats pel seu terror.
Jo em pregunte, semblen ximples aquests vells, no? Imagineu-vos que a nosaltres, amb huitanta anys, el nostre desesper per la mort i la solitud, les malalties de la vellesa i la nostra mateixa vellesa un dia ens alcem del llit, escarransits i neulits i decidim anar a fer les faenes que el nostre home o dona ja no pot fer, degut als seus atxaques, i en eixir al replà, sense esperança ja en temps millors, i sense la llum d'una joventut que ens haguera curat de tot, ens trobem amb un holograma d'un lleó en posició amenaçadora o d'un dogo argentí solt i violent.
Per a aquests vells, que desconeixen la tecnologia, ha estat aquest malson el colofó a la seua vida, un final monstruós i, algú sense cor, capitalista, haurà guanyat diners passant per damunt de les seues vides en vistes a l'especulació immobiliària o turística, tant em fa; hem d'evitar que el discurs capitalista sobrepasse els límits de la cobdícia i fer responsable a qui gose traspassar-los. Pel bé de tots.
El capitalisme ja delira, el discurs capitalista ja delira i no voldria que una volta mort jo i la meua dona sola al món es trobara amb un capitalista sense ànima que li donara l'estocada final.
Per ella i pel món i família ho faig aquest article, com he fet tots els qui el precedeixen, amb la bona voluntat d'un sinthôme, tota de la que en sóc capaç.