València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, de juliol 12, 2017

La Celestina, bons i roïns

Actualment a algunes ciutats d'Espanya, i prompte a tota ella si Déu no ho evita, hi ha una llei en què es prohibeix intentar convéncer a un homosexual de que isca de la presó de la identitat, i esdevinga hètero o sense nom, per molt entremig que hi estiga; fins i tot està prohibit als psicòlegs i psicoanalistes tractar amb la histèria, ho han de fer d'amagatotis i jugant-se la pell pel bé dels seus pacients que els ho reclamen, la histèria, de la qual jo vaig eixir, d'aquella presó de la identitat que em feia homosexual, no volgut, si ho haguera volgut no estaríem parlant d'açò.
De totes les maneres no està prohibit el trànsit oposat, tot i que jo sé que l'arquetip de La Celestina és consubstancial a l'ésser humà, no es pot prohibir a una persona a que agrane cap al seu terreny, és una conducta que ens fa humans, que cimenta la comunicació entre discursos i les societats, i crea les parelles d'animals o de persones, el sentiment i conducta celestí o de casamenter ha de ser a-legal, no adscrit a cap norma ni llei, com ho és el dret a menjar.
Però està arribant una nova política, basada en el “bonisme” en què es protegeixen a tots els qui estèticament, que no real en molts casos, ostentaven l'etiqueta de desafortunats, atiada per ells mateixos o pels altres o justament posada; si no ets dona, homosexual, jueu, gitano, musulmà, català o negre ets considerat un afortunat, tingues la situació econòmica, lingüístic-religiosa o política que tingues, ets considerat roí, i immediatament ets el blanc de totes les ires o enveges de la part yin o histèrica, del discurs histèric, que ja controla el poder.
Espere que sapiem vore que no són tots els beneficiats ni tots els ofesos els que ho escatainegen i posem pau a un món on el discurs histèric ja delira, ple d'angoixa femenina o enveja del penis, que ha de tindre un yang que l'arreplegue i la faça esdevindre en amor o sexe i a l'inrevés amb l'angoixa de castració, doncs el yang també fa senyals de deliri.
Els discursos capitalista i de la ciència també deliren i el de l'amo espera, ple de paciència i patiment sense saber què fer, si fer foc o fugir, si fer un colp de mà i instaurar una dictadura o esperar que el meu, el discurs de l'analista ordene pacíficament la societat.
El meu discurs, el de l'analista, és qui ha d'encarregar-se de posar ordre, ell té la força d'allò paranormal i de la fe, tot i que de tant en tant se sent tan sol i tan envoltat de “folls” que se li'n va l'esperança i es desespera, però sempre es manté en peus, fins a l'últim instant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada