València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’agost 11, 2017

Carta al rei Felip VI. Carles Recio i la sanció exemplar

Hui he llegit a un diari digital que al meu amic Carles li han castigat amb una sanció exemplar, econòmica, que és una altra de les maneres de ferir, junt a la moral o política.
Tots tenim un jutge i cada cert temps fa senyals de vida, en el meu cas són els estilistes i les dones i, quan ens toca l'hora, i espere que no siga la del meu amic Carles Recio, el Cel i l'infern s'ajunten per a conxorxar-se contra nosaltres.
Però anem al cas que m'ocupa; si jo haguera faltat un sol dia en la meua vida laboral sense el permís del meu cap fent les faenes d'aprenent de tot, com he estat i per cert, mestre de res, simplement el meu cap m'haguera acomiadat, o si ell no ho haguera pogut fer hauria parlat amb el seu superior per a fer-ho i, important ¡Per això cobra i li paguen!, perquè un cap és més que un manobre i és el seu valor simbòlic, com ara la seua signatura o la seua adscripció a una empresa el que conta, i no les rajoles a destall que col·loque o que pose al cap del dia.
Un cap pot valdre i de fet ho val més amb la seua sola “ombra”, que ni tan sols presència, que una quadrilla d'escrivans o de manobres; imagineu al nostre rei Felip VI, a qui voldria adreçar aquesta lletra, és que no fa res des del seu despatx o reunint-se amb el rei d'Aràbia? Per dir alguna cosa, sí, el seu valor simbòlic fa que es quadren davant d'ell, per respecte, no sé si per la por o pel fal·lus o Símbol, i que l'obrer o el manobre funcionen.
I finalment dir-los als jutges que per a fer una resolució exemplar, i els ho dic jo que no sé res de lleis, cal mirar les càrregues familiars de qui és pres com a exemple, a això jo li dic Humanitat, espere, si malauradament és certa la notícia, que la Humanitat esguite tots els estaments d'aquest país i d'aquest món, doncs és tan factible el desig, que les bombes, canons o pistoles, i això cal que ho tinguem també sempre present.


Gràcies a qui corresponga.

2 comentaris:

  1. Ets la veu de la sensatesa, de la comprensió i de la justícia, Vicent.
    Per desgràcia, bona gent com tu no n'hi ha gaire. Jo també aspiro a ser-ho, i sé el que em costa, com bé dius.
    Deia la meva mare que en aquest món tot té un preu que cal pagar. Però vaja, cada dia veiem que els més 'guapos' van de gorra i amb el farcell ple.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Però no t'ho cregues això massa, mira, una persona riquíssima i corrupta, Olga, sol estar al discurs capitalista i en el pecat duu la penitència, sol ser una persona, que per estar a eixe discurs necessita dels diners i de les plusvàlues tant com tu i jo del "saber" com a histèrics, i creu-me, moren literalment d'angoixa i d'avorriment si no les treuen. El món, Olga és un lloc on amb la major normalitat hem de conviure déus, sants, lladres, obrers i botxins, i saber eixa tolerància és l'axioma d'aquesta revolució a la que tu i jo hem arribat vius.

    Una forta abraçada a Tarragona des del barri valencià de Russafa.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina