València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’agost 11, 2017

I arribarà el mascle amb els seus canons? (converses al feisbuc sobre qüestions de llengua)

Vicent Llémena i Jambet: El que jo veig, a banda de tòpics com blaverisme o espanyolisme, és una voluntat de globalització desglobalitzada i atomitzada, que corre arreu del món, i jo em pregunte: Per què ha de ser un problema la independència lingüística de la llengua comuna? O quin problema hi ha en què uns li diguem valenciana, chapurreau o catalana?
Açò és el punt final arreu del món de la globalització i de l'entrada, això sí, amb preferència lingüística de les llengües de cada poble, l'entrada en la globalització desglobalitzada i atomitzada, que farà possible la pervivència del món i de la nostra llengua valenciana-catalana-balear, bàsicament.

Joaquim Torrent Blanch: Que li diguin com vulguin, però és una, i així ho creuen tots els filòlegs. Evident,menmt, no és més que una "qüestió de noms", estèril i que no ddu enlloc....Davant l' evidència.

Vicent: I un corrent universal de globalització desglobalitzada i atomitzada, creu-me.

Joaquim: Que no és gens bona ni saludable....i sovint amaga noves formes d' opressió i alienació....

Vicent: El que vulgues, si no ens acceptem com a poble, clan o família no només acabarà la nostra llengua, Trump ha estat la reacció de la vida front a la globalització, Trump, que no hem de confondre amb el neofeixisme europeu, globalitzador novament de les macro-nacions, doncs allò de Trump és un neofeixisme controlat, per això està el yin, el seu contrari, per a en el nostre cas mantindre viva la flama de la nostra unitat lingüística, fent-la servir en tots els àmbits i finalment amb l'arma unificadora més potent i que ha fet possible aquesta revolució, la xarxa d'Internet.

Jesús Dopico Serrano: Per a una llengua és important la normalització. Si no és així, més que d'una llengua es tracta d'un grup de dialectes que van a la deriva. El que potser Sap greu és bandejar algunes formes, però més enllà d'això cal la normalització per a la bona salut de la llengua. Ací a Barcelona també perdem formes pròpies: 'llenga, aiga, allavonses' i un llarg etcètera.


Vicent: Sí, Jesús, tens raó, però per la salvació del món ha nascut una presa de consciència en la individualitat, l'un per un femení, individu, família, clan, poble, nació, món, Univers i per eixe ordre, que "d'alguna manera" encara per dilucidar, o potser contínuament dilucidant-se, hem de donar lloc front a la universalitat masculina, també necessària, pensa-ho, Jesús.

Enric d'Armengol Galceran: Seria el mal menor a pagar.

Enric: Divideix i venceràs. No cal afegir-hi res més.

Tant de debat i la llengua és una, amb múltiples variants, però una. No vull emprenyar-m'hi però he de fer un esforç.

Vicent: Tant de parlar i arriba el mascle, que no parle de vostè tot i ser-ho com jo, i posa els tancs i les tisores, llegisca's norma, necessària també, és obvi, però...

Vicent: La llengua és una i diversa, com la contradicció paradoxal que s'amaga en tot.


Vicent: És més que res una qüestió simbòlica, del primer registre, el lingüístic-religiós-social, que és basa en el Símbol o fal·lus, els altres dos registres són l'econòmic i el polític, van per separat, però si cau un cauen tots tres. Més senzill ja no ho puc explicar.
Ara, el menjador pot morir de gana o d'una fartada; llegisca's puresa simbòlica de la nostra llengua o uniformitat, com qualsevol puresa o la seua part contrària, el caos lingüístic. En la prudència aristotèlica o mig camí, és a dir, independència lingüística dins d'una certa uniformitat està la bondat, el que feien els romans amb el llatí, sabien molt, tot i que no ho van fer amb l'iber o l'etrusc o amb les llengües dels pobles conquerits.
La xarxa ens farà de ciment i de promotora de polítiques favorables a la nostra llengua i, el poble d'element disgregador i amant de la individualitat, i entre ambdós o tres forces, la tercera és el patriotisme lingüístic de cada individu, família, clan, nació, poble, etc., entre totes tres, deia, junt a la quarta força, la també simbòlica i inoperant voluntat faran que la llengua catalana valenciana balear pervisca en crisi continua, és a dir, viva, que pervisca molts, moltíssims anys, més temps unida que les diferents llengües en altres períodes històrics i gràcies tot això a la revolució que en gran mesura ha creat l'existència de la xarxa d'Internet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada