València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de setembre 11, 2017

Tots som responsables

 “Qui estiga lliure de culpa que llance la primera pedra”, sí, hui no vos parlaré dels crims del nazisme ni dels dels republicans espanyols ni de Franco, sinó d'una xarcuteria en què vaig treballar.
Jo vaig treballar a la xarcuteria de Mercadona tallant pernils, embotits, etcètera, però no tot era tallar i vendre'ls, malgrat que jo no cobrava directament els productes venuts havia de fer coses, respectar ordres que eren d'allò més desagradables, com ara “clavar-li” a una pobre vella o jove, tant se'm feia, una tallada de pernil mostosa, per tindre-la dos o més dies facturada.
Val a dir com dirien els podemites i altres maniqueus, que jo era un manat, un pobre assalariat al comandament d'un cap glotó de diners, golafre. No, jo era Vicent i feia això perquè jo ho volia fer, sí, em podreu dir que jo no tenia una altra opció i, vos contestaré, sí, i tant que la tenia, ¡jo era lliure! ¡jo sóc lliure!
Cada ordre té un graó que s'ajunta amb un altre graó, l'ordre final venia del mercat financer i aquest d'eixe jove o vell que demana un quilo de creïlles o un ordinador, jo no vaig tindre els collons a ser jo, no vaig tindre valor per a separar el meu graó del que l'amo o cap em donava i oferia.
Tots som lliures, perquè al cap i a la fi, perdem o conservem la nostra faena sempre hi ha una tapadoreta per a cada cassoleta, que és el que sàviament diuen els vells del meu barri, i és així si fem el que volem, si som sincers i amants de nosaltres i amb nosaltres mateixos, no, no m'haguera mort de fam, perquè en el darrer cas haguera depès de la voluntat de Déu.
No, no vull un referèndum per a Catalunya, vull anomenar al meu país, lliure d'influències culturals castellanes i catalanes com a Comunitat Valenciana dins d'Espanya, sí, defense al mascle, els sindicats, la desglobalització, la llengua de mon pare, perquè sé que hom és valent o no s'és.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada